Mare de Déu de Veciana

Títol: Mare de Déu de Veciana

Autor: desconegut

Estil: romànic

Cronologia: entre el segon i el tercer quart del segle XIII
Material: Fusta d'àlber policromada
Tècnica: talla

Tipologia: escultura exempta

Mides: 88 x 44 x 30 cm

Tema: Mare de Déu

Localització: Museu Episcopal de Vic

L'obra d'art "Mare de Déu de Veciana" és una escultura exempta de petites dimensions. Va ser creada entre el segon y tercer quart del segle XIII per un autor desconegut amb la tècnica de fusta d'àlber policromada i està situada al Museu Episcopal de Vic. 

Aquesta obra se situa en l´alta edad mitjana, que tenia com a caracteristiques principals; es basaba en el feudalisme , divisió de la societat en estaments, la explotació agrària, la aparició dels imperis Bizantí,Islàmic i Cristià, i el predomini de l´art bizanti, musulma y cristià.

La mare de Déu apareix aseguda en un tron amb dues col.lumnes a cada costat, la mà dreta esta situada al damunt de la seva falda en actitud de beneir, mentre que a la esquerrà sosté una esfera simbol de la volta celesatial y perfecció del cosmos. El nen Jesús porta una corona i va vestit amb una túnica, té la actitud de beneir amb la mà dreta y el llibre tancat a la esquerra que ens recorda la forma del Pantocrator amb una postura hieràtica y geomètrica , i els plecs dels vestits trenquen la simetría.

Les dues imatges presenten característiques pròpies del romànic: frontalitat i heratisme, simetría, ulls atmetllats, vestits amb plecs geometrizats, etc.

Aquesta escultura incorpora nous aires de l´estil italobizantí, s´observa en el fet que la mare ja no te l´infant en mig de la falda sinó que s´ha desplaçat sobre el seu genoll , indicant una relació de caràcter més maternal envers el seu fill.

Aquestes escultures eren elements bàsics d´una església romànica . Es situaven a prop de l´altar y podian ser utilitzades com a reliquiari.

Les mares de déu romaniques son representades seguint el model d´origen bizantí, conegut com el nom de Maiestas Mariae ( tron de la sabiduria). Crist com a jutge suprem (senyal de benedicció). Els colors que porten com el mantell blau en Maria significa signe de puresa i virginitat, i el mantell vermell està relacionat amb la sang que haurà de vessar per la humanitat.

L'objectiu d'aquesta obra és clar: havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de l'Església. També formava part de la litúrgia, ja que participava en l'ofici de la missa i la duien en processó i anticipa la tendència humanística que s'imposarà en els seguents segles.